España
Estos foros están cerrados. Podéis debatir en Red Liberal.
Rey En Jaume I
Enviado por el día 1 de Mayo de 2005 a las 20:23
Sólo quería poner dos citas de un catalán de verdad.
La primera, que está en la Crónica de Jaime I, es el discurso que da en las cortes de Zaragoza para defender su apoyo desinteresado a Alfonso X:
"Gran meravella·ns donam de vosaltres, car sóts dura gent d´entendre raó ; car bé deuríets guardar lo negoci qual és, e deuríets guardar sí ho fem nós per bon enteniment o per mal. Car creem per cert que null hom no·nd poria en mal notar açò, car nós ho fem : la primera cosa, per Deu ; la segona, per salvar Espanya ; la terça, que nós e vós hajam tan bon preu e tan gran nom, que per nós e por vós sia salvada Espanya. E fe que debem a Déu, pues aquells de Catalunya, que és lo mellor regne d´Espanya, el pus honrat el pus noble (per ço car hi ha quatre comtes, ço és lo comte d´Urgell, e·l comte d´Empúries, e·l comte de Fois, e·l comte de Pallars, e ha hi rics hòmens, que per un que aquí n´haja, n´ha quatre en Catalunya, e per un cavaller n´ha en Catalunya cinc, e per un clergue que ací haja lla n´ha deu, e per un citadà honrat n´ha en Catalunya cinc), e pus aquells de las pus honrada terra d´Espanya no·s volgren guardar en dar a nós del lur...".
La otra es de 1274, después de una infructuosa propuesta de una cruzada en el concilio de Lyon:
"Barones, ya podemos marcharnos, pues hoy, a lo menos, hemos dejado en buen lugar el honor de toda España".
La primera, que está en la Crónica de Jaime I, es el discurso que da en las cortes de Zaragoza para defender su apoyo desinteresado a Alfonso X:
"Gran meravella·ns donam de vosaltres, car sóts dura gent d´entendre raó ; car bé deuríets guardar lo negoci qual és, e deuríets guardar sí ho fem nós per bon enteniment o per mal. Car creem per cert que null hom no·nd poria en mal notar açò, car nós ho fem : la primera cosa, per Deu ; la segona, per salvar Espanya ; la terça, que nós e vós hajam tan bon preu e tan gran nom, que per nós e por vós sia salvada Espanya. E fe que debem a Déu, pues aquells de Catalunya, que és lo mellor regne d´Espanya, el pus honrat el pus noble (per ço car hi ha quatre comtes, ço és lo comte d´Urgell, e·l comte d´Empúries, e·l comte de Fois, e·l comte de Pallars, e ha hi rics hòmens, que per un que aquí n´haja, n´ha quatre en Catalunya, e per un cavaller n´ha en Catalunya cinc, e per un clergue que ací haja lla n´ha deu, e per un citadà honrat n´ha en Catalunya cinc), e pus aquells de las pus honrada terra d´Espanya no·s volgren guardar en dar a nós del lur...".
La otra es de 1274, después de una infructuosa propuesta de una cruzada en el concilio de Lyon:
"Barones, ya podemos marcharnos, pues hoy, a lo menos, hemos dejado en buen lugar el honor de toda España".