España

Espanya no és una unitat "nacional". Espanya és l’intent de la realització d’un mite. En ella els uns viuen «la unidad» i «de la Unidad», mentre que els altres la patim i encara hem de finançar-la.

Per als devots del mite d’Espanya, primer és el mite que els homes: que se salvi Espanya i els súbdits que es fotin. L’anomenada «España Una» no és cap nacionalitat, sinó una esgarrifosa presó de Nacions.

Espanya és un país frustrat. És l’intent d’un impossible. Un mite sense cap punt de contacte amb la realitat.

El mite d’Espanya ha estat secularment l’instrument d’opressió d’homes i pobles, a ús d’unes classes privilegiades acaparadores de poder.

La identificació de Castella amb Espanya i la substitució de la nacionalitat castellana per la recent inventada nacionalitat «española», no s’ha concretat ni es concretarà mai als pobles que ells anomenen «perifèrics».

D’aquí ha nascut el problema d’Espanya, que no és altre que la lluita de Castella pel domini i l’hegemonia, i per altra banda la lluita dels pobles agredits per recuperar la dignitat.

I no es resoldrà mai el problema fins que no cessi l’agressió, fins que els pobles que integren l’Estat espanyol, puguin alliberar-se de la subjugació colonial que pateixen, o sigui quan a la península Ibèrica comencin a aparèixer, per entendre’ns, més «Portugals».

La «unidad española» té un vici d’origen: no és espontània, és una imposició.

Malauradament la Castella que patim no és l’antiga Castella «popular, laica, comunera i feudal». Aquesta fou derrotada definitivament per la monarquia espanyola el 1521 a Villalar.

Els independentistes catalans, pel sol fet d’ésser enemics de l’Espanya oficial, som amics de l’Espanya real, del poble peninsular oprimit secularment per l’Espanya oficial.

L’hegemonia castellana que patim és la de la Castella deformada per la monarquia espanyola: la Castella conquistadora, inquisitorial, ultramundana, militarista i burocràtica. La Castella feixista de Ramiro Ledesma Ramos o d'Onésimo Redondo o dels postfalangistes com José María Aznar López o els "liberales" com Jiménez Losantos (que, per a més "inri" és aragonès).

A Castella li ha mancat intel·ligència, magnanimitat i grandesa, però li ha sobrat enveja, ignorància i fanatisme a l’hora de bastir això que autoanomen Espanya..

Ja ho va dir Cánovas del Castillo: «Son españoles los que no pueden ser otra cosa». I de ben segur que els catalans no ens fa falta ser espanyols per tenir entitat pròpia.

Espanya no és una nació, sinó un muntatge per assegurar, el domini d’una nació, Castella, sobre les altres nacions.

Si repassem la Història, Espanya mai no ha creat, sempre ha destruït. Ha estat i serà sempre una devoradora d’homes, de cultures i de pobles.

El problema d’Espanya només té una solució: la seva desconstitució. Tothom que intenti la reforma d’Espanya, fracassarà. Són faves comptades.

L’Espanya oficial ha odiat sempre els Catalans, per a ells sempre serem una nació enemiga. És impossible que dins d’Espanya existeixi una convivència pacífica i sense tensions. Que es desenganyin els que ingènuament busquen l’encaix de Catalunya dins d’Espanya, perquè és impossible.

Estem tan escarmentats del mal tracte que rebem d’Espanya que una hipotètica solució Federal, seria un engany més. L’única solució possible és la Independència, com a garantia definitiva de la nostra supervivència nacional.

Catalunya és una entitat nacional molt anterior a l’Estat espanyol, i que ja havia gaudit de plena independència durant molts segles. La independència és el clima natural dels pobles i la colonització una violència antinatural.

En el nom d’Espanya ens priven d’ésser catalans, de tenir personalitat nacional pròpia davant del món. Som un país colonitzat, per tant, marginat internacionalment. No tenim vot ni veu a l’ONU ni a la UNESCO on som representats paradoxalment pels nostres botxins. Espanya ens ha esborrat del món. Només ens queda un recurs: la independència.

Ens han declarat espanyols per reial decret i sense consultar-nos.

Tothom que estigui en contra que els catalans exercim democràticament el dret internacionalment reconegut de l’autodeterminació en un pacífic Plebiscit, no és un demòcrata. Així de clar. Ja va sent hora de clarificar posicions.

Que no vagin els Borbons, Felipes i Aznars donant classes de democràcia per l’estranger. Millor que se les apliquin a ells mateixos, que prou falta els hi fa.

Volem els catalans que el món sencer ens conegui com a espanyols? O volem, sense complexos ni dobles personalitats, ser coneguts senzillament pel que som: catalans i només catalans?

Para traducciones al español: www.internostrum.com