España

Relat dels fets ocorreguts a la Riera de Gaià, el dia 28 de juliol de 2002.

Més de seixanta identificacions i onze detencions. Parlem-ne.

El dissabte 28 de juliol l'Ajuntament de la Riera de Gaià (Tarragonès) va organitzar un concert de música, en motiu de les festes majors. El concert va ser interromput, i tristament va trascendir al mitjans de comunicació de manera distorsionada. El relat que segueix dóna veu als testimonis dels fets per tal de permetre a l'opinió pública l'accés a la versió contrastada, la versió absolutament contrària a la difosa unànimement pels mèdia dictada pel gavinet de premsa de la Guàrdia Civil i la Delegació del Govern.

Va ser cap a quarts de tres de la matinada quan, persones assistents al concert, van tenir ja una primera topada, pel moment verbal, amb quatre agents de la Guàrdia Civil que amb els seus dos cotxes patrulla, mantenien una actitud provocativa ja des d'abans de començar el concert. Pel moment ningú va donar gaire importànica als fets i la festa dins de la pista seguí amb la tranquil·litat que seria trencada passats uns minuts.

Aprofitant que un jove, veí de Valls, havia sortit sol del concert per asseure's a prendre la fresca, els dos cotxes patrulla el van sorprendre tot barrant-li el pas a qualsevol escapatòria. Tot seguit fou enmanillat, empés a terra i colpejat amb porres brutalment per tres agents. El quart es donà compte que altres persones havien vist el succeït i s'apressà a fer entrar el jove enmanillat a dins del cotxe. Llavors s'encararen al grup de persones que s'atansaven indignats i els feren recular a cops de porra. La situació, tensa i conflictiva, s'allargà prop de 5 minuts. La confusió s'apoderà dels assistens al concert que mica en mica sortien del recinte i observaven impotents la dantesca imatge dels agents encarant-se a aquells qui els recriminaven la seva actuació. Darrera dels agents, els dos cotxes, dins d'un, el jove de Valls fent crits de dolor i d'auxili. Per acabar d'enrarir la situació, la llum del concert fou apagada desconeixent-ne encara ara el com i el perquè. Llavors es produiren diversos incidents, entre les empentes i cops de porra dels agents cap aquells que s'atansaven preocupats per l'estat del noi detingut i diverses pedres que van ser llençades cap a la Guàrdia Civil per persones que es camuflaven dins el gros de gent que estava a l'entrada del concert. Va caler arribar a una situació així perquè els agents comprenguessin que la seva presència només podia provocar tensions, més quan retenien allà mateix, a la vista de tothom, el noi que acabaven d'atonyinar. Aleshores es produiren diversos trets (molt provablement cinc), efectuats per la Guàrdia Civil, segons afirmen, per tal de poder sortir de la zona. Tal i com constata el propi Ajuntament, les bales usades no eren de fogueig, ni tan sols les tres primeres disparades, sinó que totes eren de foc real.

Tot plegat ens situa a dos quarts de quatre de la matinada. El concert quedà definitvament interromput i la gent, mica en mica començà a fer via. Però va ser en menys d'una hora que tot el poble quedà invaït per dotacions d'antiavalots de la Guàrdia Civil, provinents de Barcelona, però que, com afirmaren a un dels detinguts, ja feia hores que estaven desplegats per tal d'irrompre en aquest concert. Les tres vies de sortida del poble quedaren sota controls de la benenèrita i fins a l'endemà al mati, cap a quarts de dotze, agents d'aquest cos patrullaven pel poble, prats i boscos identificant a tothom. Finalment foren més de 60 els joves identificats i que passen ja a engrossir una mica més la sinistra llista de control polític de la Brigada d'Informació del cos paramilitar.

Però tornant a l'espai del concert, sense cap grup tocant i cap a un quart de cinc, diverses dotacions d'antiavalots prenen la zona i entren al mig de la pista colpejant a tort i a dret, davant la presència del regidor de cultrura de l'ajuntament de la Riera, que cridava a tothom que sortís corrents. Així fou com diversos agents envoltaren a un grup de quatre joves que es trobaven asseguts al costat de la barra. A la negativa dels joves a l'amenaça dels agents "empezad a correr como todos", foren identificats, conduits cap a fora i, quan semblava que quedarien lliures una altra patrulla d'antiavalots els va fer detenir. Junatment amb una altre noi de Pallejà, els situaren entre una paret i diversos "patrols" de la Guàrdia Civil. Llavors a un d'ells, menor d'edat, i per donar un clar avís de poder a la resta el convidaren a sortir amb crits de "¡venga tu, corre! ¡Rojo de mierda!". Tot just apretà a córrer, fou placat, i un cop estés a terra sofrí una tremenda pluja de cops, aquesta vegada combinant les porres i les botes militars. L'agafaren pels cabells i l'enclastaren primer contra la paret i després contra un post de llum. Llavors els van ficar dins dels vehicles i foren conduits cap a la caserna de Torredembarra.

En un altre punt del poble, cinc joves més van ser aturats per un control efectuat per quatre "patrols". Tot just eren identificats van sentir com des de la ràdio de la policia es donava la consigna de "los de la camiseta del Barça... ¡todos detenidos!". Més tard es va saber que pretenien detenir, sense més detalls d'identificació que la samarreta blaugrana, els que van llençar pedres contra els agents des del mig de la massa de gent. Com que en aquest grup de cinc joves, un d'ells lluia aquesta samarreta, els tocà el rebre. Es dona el cas que el mateix noi que duia els colors del Barça es trobava just davant dels agents en el moment dels incidents i que, fins i tot, arribà a parlar amb el primer noi detingut, rebent per part de la benemèrita forts cops de porra i essent impossible que fos l'autor de les pedrades. Tot just la benemèrita decideix detenir-los els comença a colpejar. Al mateix temps, una agent, força grossa i que ostentava un cert rang de comandament dins de l'operatiu desplegat, els insultava cridant enbogida de ràbia "¡Otro dia os pego un tiro en la cabeza!¡Porque yo estoy loca!". Tots ells foren introduits als vehicles i conduits fins a la caserna de Torredembarra.

Pels testimonis de molts joves identificats resultava inevitable rebre una pluja de cops de porra alhora que et regiraven la cartera o el cotxe. La constant d'agressivitat i violència policial durà fins ben entrat el dia següent.

De Torredembarra, els detinguts passaren a la caserna de Calafell, i d'allí, un noi fou portat a El Vendrell, on estava detingut des del primer moment el noi de Valls detingut sol al costat del concert, i que rebé forts cops també a dins de la comissaria a més d'una fortíssima tortura psicològica que l'ha deixat profundament traumatitzat i atemorit.

El pas per comissaria cap dels detinguts l'oblidarà mai. Entre insults i amenaces constants sofriren un tracte degradant i fins i tot tortures. Només arribar a Torredembarra els feren agenollar cara a la paret durant més de dues hores, alguns tres hores, al crit de "¡Al suelo como perros!". La llengua catalana fou negada fins i tot per a usar-la entre els detinguts a cirts de "¡En cristiano!", "¡En español, polaco!" o fins i tot "etarras" y "perros catalanes". Estant agenollats van rebre diversos cops a l'esquena, com a càtig per girar el cap o parlar entre ells. Més tard van ser conduits a petites sales i cel·les. Cinc d'ells van romandre més de 24 hores en una cel·la d'escassos 8 m2 i que només tenia a la porta un forat d'uns 5 cm de diàmetre per a entrar l'aire. A aquest mateix grup de joves, se'ls negà el menjar durant les 60 hores que estigueren detinguts, i només se'ls donà per beure dues botelletes petites d'aigua a repartir entre tots. "¡A estos perros catalanes ni agua!", deien. Quan els deixaven anar al lavabo comprovaven desesperats que de l'aixeta no en sortia ni una gota. Un d'ells demanà dues vegades la visita d'un metge i se li negà fins que van veure que començava a patir taquicàrdies. Llavors fou conduit al centre mèdic de Calafell on ensenyà les marques dels cops rebuts. La Guàrdia Civil es quedà la còpia de l'informe mèdic. Se li donà una pastilla i el tornaren a tancar. Força curiosos eren els comentaris que rebien alguns dels detinguts que tot i lluir insignies antiracistes, pel fet de dur el cap rapat, els agents els incitaven a delinquir a l'estil dels neonazis "¡Vosotros, menos conciertos y a matar moros!", "¡A matar moros en Perejil!". Llavors a crits d'"¡Arriba España!" feien la salutació feixista. Un d'aquests agents reconegué haver sigut un cap rapat neonazi tot i que ara semblava fer gala d'un pressumpte ascens en lluir uniforme de Guàrdia Civil.

Tots el menors d'edat, menys el de Pallejà, de 16 anys, que rebé de valent i que restà detingut fins al dimarts, quedaren en llibertat amb càrrecs l'endemà del concert cap a les 10 del mati. La resta no pogueren dormir, ja que a les lamentables condicions de les cel·les, petites i pestilents, amb bancs de ciment i mantes brutes i podrides, cal sumar-hi l'esforç permanent dels agents de la benemèrita per fer tota mena de sorolls amb les porres i les botes, quan no entraven a colpejar algú o simplement a insultar a crits a tort i a dret. Ja des del principi, els agents intercalaven els insults amb les preguntes que, com a interrogatori il·legal i no permès per llei, eren destinades a averiguar la filiació política dels detinguts. Lloc de militància, pertinència a tal grup o casal, si coneixes tal o qual, qui es reuneix a on i quan...

El calvari tamé el sofreixen els pares i mares dels detinguts, que en tot moment se'ls negà informació sobre l'estat dels seus fills, excepte la mare d'un d'ells que, a poques hores de deixar-lo en llibertat amb càrrecs, pogué entrar a veure'l. Però el normal fou la agressivitat per resposta fins al punt de produir-se un petit incident violent entre un guàrdia civil i un pare que demanava pel seu fill. Aquest fet es produia el diumenge a les 14 hores, i al cap de tres més, amb tota la ironia del món, rebien una trucada a casa on se'ls informava de que el seu fill estava detingut. Molt més cruel fou la trucada que es rebé a casa d'un dels detinguts, on una veu del cos paramilitar els informava secant que anessin a buscar el seu fill "a la comisaria de Torredembarra o en el depósito de Calafell". Dit això van penjar. El pare, que sofreix del cor, ràpidament va enfilar cap a comissaria, venint des de Valls, creient el seu fill mort.

El darrer fet greu que patiren els detinguts fou la indefensió jurídica i, de facto, la negació a atendre amb garanties el redactat de la "seva" pròpia declaració davant la policia. Amb la complicitat passiva de l'advocat d'ofici, que fins i tot es negà a identifecar-se a un dels detinguts, els joves rebien coaccions per signar sense llegir la declaració que els agents picaven en una atrotinada màquina d'escriure.

Passats a disposició judicial cap a les deu del mati de dimarts, cap a les cinc de la tarda queden tots lliures. Això sí, amb càrrecs diversos de desordres públics, desobediència i resistència a l'autoritat i atemptat a l'autoritat! Al dia següent del concert, els mitjans d'informació parlaven de 2 o 3 agents ferits, al braç i a la mandíbula, alhora que esmenten també el trinxament de 2 o 3 cotxes de la Guàrdia Civil. El cert és que als detinguts no els quadren els números ni tampoc entenen com els agents van resultar tan ferits, i ni molt menys entenen el perquè els ha tocat el rebre a ells. A més, de la mateixa manera que les seves famílies, són perfectament conscients que el calvari no s'ha acabat. L'ai al cor el porten allà on van. Recelen de tot guàrdia civil i tenen por de veure's involucrats de nou en una situació similar. Els cops i les amenaces, en definitiva, les tortures, han fet molt de mal en les consciències dels detinguts i les seves famílies estan del tot indignades. I no només per la brutalitat policial, sinó també de comprovar com són ignorades les versions dels detinguts, quan no manipulades, per part de la majoria dels mitjans d'informació.


ALERTA SOLIDÀRIA
Països Catalans, a 3 d'agost de 2002

alertasolidaria@llibertat.com


20 independentistes torturats per la Guàrdia Civil en menys d'un mes

Tot just fa quinze dies que Alerta Solidària participava en una roda de premsa realitzada davant de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès per denunciar els fets ocorreguts als Monjos, arran de la combinada visita del ministre espanyol d'agricultura i l'agressió feixista a un jove argelí de Vilafranca. Llavors aprofitàrem per assenyalar que la repressió, lluny de ser puntual està essent una constant en la dinàmica de guerra bruta emprada per l'Estat espanyol per minvar les forces d'aquells col·lectius que, com el moviment independentista català, es presenta com a referent creador d'alternatives al poder estabert, trencant els actuals marcs imposats per la força, construint des del present el futur d'alliberament nacional i social pels Països Catalans.

Així, insistint en el missatge de trencar amb la visió puntual i localista de la repressió, que configura falses imatges d'agents sàdics protagonistes de successos irregulars ocasionals i fora de la norma, denunciàvem a Vilafranca la similitud de metodologia emprada al Penedès i a Corbera de Llobregat, tot just una setmana abans. Només la certesa d'estar davant d'una nova onada repressiva, molt ben estructurada, ens feia sospitar el pitor. Que a la setmana següent dels fets dels Monjos, succeís a un tercer lloc. I així ha passat. Al Tarragonès, al Baix Gaià, en la localitat de la Riera de Gaià, un concert va ser rebentat per la provocació policial, desencadenant a posteriori tot un camp de cacera per a agents antiavalots de la Guàrdia Civil que, provinents de Barcelona, feia hores que esperaven el moment d'entrar en acció. De cinc nois torturats a Corbera, dos d'ells són militants de l'Esquerra Independentista, així com també ho són els set del Penedès, i els onze del concert de la Riera de Gaià. Van 20 joves independentistes detinguts, insultats, amenaçats, humiliats, colpejats... en menys d'un mes! I tots ells en mans de la Guàrdia Civil!

Malauradament, estem convençuts de que en properes festes majors fets similars es tornaran a produir. I fins i tot prenent part el Cuerpo Nacional de Policia, si tenim en compte diverses amenaces rebudes en aquest sentit. L'Esquerra Independentista no es deixarà atemorir per tanta repressió política. Al contrari, un cop més ens serveix per agafar forces per a seguir endavant amb el nostre projecte.

Des d'Alerta Solidària, denunciem una vegada més, que els veritables culpables de tant sadisme no són els agents que s'emparen en les seves porres, pistoles, plaques i uniformes per colpejar el cos i la ment del jove independentista, sinó que cal assenyalar aquells qui des del poder del rang superior ordena aquest tipus d'accions i les coordina per tal d'anul·lar, no només la persona detinguda sinó també tot el seu entorn, de col·lectiu polític i familiar. És més que evident que operatius d'aquest tipus només responen a la necessitat de desactivar per qualsevol mitjà necessari tot tipus d'iniciativa popular destinada a autoorganitzarse per tal de respondre a aquelles problemàtiques que l'estat no vol resoldre. No queda més remei que, conscients de la tossuderia del Poble català a negar-se a desaparèixer i a resistir com ho ha fet durant segles, exigim la retirada de TOTS els cossos repressius de l'Estat, incloent-hi els Mossos d'Esquadra, fidels cadells de la Guàrdia Civil com vam poder veure a els Monjos. Només desapareixent de la nostra terra aquests cossos militars acabarem amb la brutalitat policial destinada a arrencar del nostre jovent el millor que tenim com a poble, la fermesa en la justícia i en la lluita.

Ni a Corbera, ni a Vilafranca, ni a la Riera de Gaià!
PROU TORTURES! FORA LES FORCES D'OCUPACIÓ!!

ALERTA SOLIDÀRIA
Països Catalans, a 6 d'agost de 2002


Els onze detinguts pels fets de la Riera de Gaià denuncien maltractaments
físics i psíquics

Alerta Solidària diu que no és un fet aïllat, sinó "massa habitual"

Alerta Solidària va denunciar ahir el tracte agressiu i de menyspreu dels cossos policials als detinguts pels incidents de la Riera de Gaià. Segons el col·lectiu, l'actitut no es deu a un "fet aïllat", i van afegir: "Considerem que és un fet que malauradament comença a ser massa habitual." Segons Alerta, en tres caps de setmana seguits s'han registrat agressions dels cossos de seguretat a Corbera de Llobregat, els Monjos i la Riera de Gaià.

Entre els onze joves detinguts la matinada del 28 de juliol a la Riera de Gaià hi havia set menors d'edat, que han lamentat el tracte rebut durant la seva estada a la comissaria de Torredembarra. Segons un portaveu del col·lectiu Alerta Solidària, el tracte que la Guàrdia Civil va dispensar als nois va ser "agressiu i de menyspreu".
La primera de les detencions va tenir lloc quan un jove de Valls sortia sol del recinte on hi havia un concert d'ska de festa major cap als lavabos. "El van sorprendre i el van emmanillar de forma violenta i el van colpejar amb les porres", expliquen. En menys d'una hora, les dotacions antidisturbis de Barcelona (i que, hores abans, ja "esperaven que es produís la situació oportuna per tal d'intervenir a la Riera de Gaià") es presentaven al lloc dels fets.
A partir d'aquest moment, i després que els testimonis demanessin explicacions als membres de la Guàrdia Civil pels seus procediments, es van produir deu detencions més.
Entre altres aspectes, Alerta Solidària denuncia: "L'agressivitat de la Guàrdia Civil i la negació a utilitzar la nostra llengua fins i tot per adreçar-nos a les persones detingudes", i explica que molts dels familiars no van tenir coneixement de la detenció fins hores després.
Els joves estan acusats de desordres públics, desobediència i resistència, així com atemptat a l'autoritat. El jutjat número 1 del Vendrell va decretar la seva posada en llibertat amb càrrecs el 30 de juliol.

Diari el punt 9 d'Agost



Prohibir l'"ska"?, que prohibeixin la Guàrdia Civil!

El lector escriu: JORDI M.F. membre de la CGT Baix Camp-Priorat.

Carles Sala, exercint com a regidor de Festes de l'Ajuntament de Tarragona, ha dit pels diaris que per evitar incidents i enfrontaments entre espectadors i policia com els de la Riera de Gaià o Santa Margarida i els Monjos, el consistori ha demanat als Xiquets de Tarragona que incrementessin "la seguretat" en un concert d' ska previst per al 3 d'agost a la plaça del Fòrum de la ciutat. La conseqüència d'aquesta demanda ha estat la suspensió del concert i el seu possible ajornament fins a Santa Tecla o la suspensió indefinida, encara no està clar. I què passa, doncs, que l' ska s'ha tornat perillós?, que la gent es trastoca sentint-ne el ritme i l'emprèn a pedrades amb els militars disfressats de policia que són la Guàrdia Civil? Potser si les notícies sobre aquests dos esdeveniments esmentats no haguessin patit la passada per la batedora del periodisme d'agència, que tria i informa però no es qüestiona la notícia, Carles Sala no tindria una imatge tan desenfocada del que va passar en aquestes dues localitats que esmenta per posar la por al cos de suposades batalles campals entre els brètols i l'ordre. Potser si s'hagués llegit les notícies aparegudes dies després quan els protagonistes de la notícia sense oficina de premsa (els joves agredits, vexats, pegats i insultats) van explicar la seva versió, tan lliure d'expressar com la de la Subdelegació del Govern, entendria que els fets de la Riera i de Santa Margarida són una mica més complexos i, si ens ho mirem amb ulls democràtics, fins i tot més preocupants. En tots dos casos, la Guàrdia Civil, responent a una agressió anterior (acceptem això) a càrrec d'un grup reduït de gent, va reaccionar desproporcionadament i aplicant la seva violència indiscriminadament, pegant a qui va poder i detenint en funció de la pinta de qui va trobar-se davant. Calia deixar contents els qui demanen més i més policia i guàrdies civils i es van aplicar amb contundència, professionalment diria jo, perquè és per a això
per al que els entrenen i els ensinistren. Potser el que caldria demanar és la dissolució d'aquest cos militar després de disculpar-se pels anys i panys de fer la seva feina tan ben feta. Però això no és feina d'un regidor de Festes, aquest el màxim que pot fer és prohibir un concert d' ska adduint motius de seguretat ciutadana o qualsevol altra enredada prou convincent per fer-nos pensar que estem cada dia més segurs... i més manipulats.



Para traducciones al puto español: www.internostrum.com