España

Els comportaments lingüístics, l’ús que les persones i les institucions fan de les llengües, responen a unes causes i a unes actituds formades durant els anys, de vegades durant els segles. Tot i que aquestes causes desapareguin, el seu efecte es pot perllongar o perpetuar en el temps durant diverses generacions. Així, per exemple, el desconeixement del català escrit de bona part dels operadors jurídics, a causa de la política educativa de la dictadura del general Franco, ha comportat que, avui (1998), molts advocats no dominin la llengua general escrita i, encara menys, el llenguatge jurídic català. A més a més, les noves generacions, ja alfabetitzades en català general però sovint no en català jurídic, s’incorporen a despatxos on la llengua de treball és generalment el castellà. Trencar aquests rutines és una tasca comuna i demana de l’esforç de tothom.

Tot seguit us presentem una cronologia, no exhaustiva, que explica les causes de la situació actual de l’ús social de la llengua catalana en el món del dret, les conseqüències d’una persecució oficial sistemàtica. L’objectiu d’aquesta legislació era fer desaparèixer el català dels sectors de la societat on era vigorós o bé d’on el seu ús li podia donar prestigi. Aquest text no és una incitació a crear un conflicte, simplement desitja donar a conèixer una legislació que durant segles ha estat discriminatòria per a la llengua catalana.


1624
Memorial del comte duc d’Olivares al rei Felip IV de Castella

"… trabaje y piense con consejo mudado y secreto para reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla, sin ninguna diferencia."

1700
Edicte de Lluís XIV de Borbó

"… toutes les procedures qui se feron dans les sieges et jurisdictions des dits pays de Roussillon, Conflans et Cerdaigne, comme aussy les deliberations des magistrats des villes et communautés les actes des nottaires et generallement tous autres actes publics qui passerons en dit pays seront mis et couchès en langue françoise a peine de nullité."

1707
Reial decret de Felip V, anomenat de Nova Planta de València i Aragó

"… he juzgado por conveniente así por esto como por mi deseo de reducir todos mis Reynos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose todo igualmente por las leyes de Castilla, tan loables y plausibles en todo el universo…"

1715
Proposta del Consejo de Castilla a Felip V sobre el contingut que ha de tenir el Decret de Nova Planta de Catalunya.

"… y que sea practicada desde luego las leyes de Castilla, así en lo Civil, como en lo Criminal, actuando en Lengua Castellana."

1716 a)
El Decret de Nova Planta, de 16 de gener, prohibeix l’ús de la llengua catalana a l’Administració de justícia de Catalunya.

"Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana".
Actualment només aproximadament un 4% de les actuacions judicials a Catalunya es fan en català.

b)
Instrucció secreta redactada per Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, adreçada als corregidors de Catalunya.

"Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado".

1768
Reial Cèdula d’Aranjuez: s’uniformitzen els aranzels judicials, s’obliga a l’ús exclusiu del castellà en la vida pública i es prohibeix el català a les escoles.

1857
La Llei Moyano d’instrucció pública: el català continua prohibit a les escoles.

Conseqüència: La població alfabetitzada només sabrà escriure en castellà.

1862
La Llei del notariat, de 28 de maig, prohibeix l’ús de la llengua catalana en les escriptures notarials. Article 25:

"Los instrumentos públicos se redactarán en lengua castellana y se escribirán con letra clara, sin abreviaturas, y sin blancos".

1870
La Llei del registre civil prohibeix també l’ús del català. Art. 28:

"Cuando los documentos presentados se hallen extendidos en idioma extranjero o en dialecto del país, se acompañará a los mismos su traducción al castellano, debiendo certificar de la exactitud de ella al Tribunal o funcionario que los haya legalizado, o en Secretaria de la Interpretación de Lenguas del Ministerio de Estado, o cualquier otro funcionario que para ello está completamente autorizado".

1874
El 9 de novembre s’aprova el reglament de la Llei del notariat. Art. 62:

"Cuando se hubiese de insertar documento, frase o palabra de otro idioma, o dialecto, se extenderá inmediatamente su traducción, o se explicará lo que el otorgante entiende por la frase, palabra, o nombre exótico. […] En el caso del párrafo 3.º del artículo 25 de la Ley, los Notarios explicarán a los otorgantes y testigos en su dialecto particular la escritura en castellano, si hubiera alguno que no entendiera este idioma".

1880
Valentí Almirall impulsa el Primer Congrés Catalanista, en què es crea una comissió de defensa del dret civil català.

1881
L’article 601 de la Llei d’enjudiciament civil de 3 de febrer de 1881 estableix:

"A todo documento redactado en cualquier idioma que no sea el castellano, se acompañarán la traducción del mismo y copias de aquél y de ésta".

1915
Reglament de la Llei hipotecària

"Los documentos no redactados en idioma español podrán ser traducidos por los efectos del Registro, por la Oficina de Interpretación de Lenguas ó por funcionarios competentemente autorizados en virtud de leyes o convenios internacionales, y, en su caso, por un notario civil, quien corresponderá de la fidelidad de la traducción.
Los extendidos en latín y dialectos de España, ó en letra antigua, ó que sean ininteligibles para el Registrador, se presentarán acompañados de su traducción ó copia suficiente hecha por un Titular del Cuerpo de Archiveros y Bibliotecarios ó por funcionarios competentes."

1917
Nou Reglament del notariat. Es reitera la prohibició de fer les escriptures públiques en català.

1924
El governador civil de la província de Barcelona prohibeix, el 15 d’abril de 1924, al Col·legi d’Advocats de Barcelona que publiqui la seva Guia judicial en llengua catalana.

1925
La Reial ordre del 13 d’octubre de 1925 prohibeix que a les escoles hi hagi llibres que no siguin "escritos en español".

1938
a) Ordre ministerial que prohibeix l’ús del català al registre civil.

b) Ordre ministerial que prohibeix l’ús del català al registre de les persones jurídiques.

1939
Decret segons el qual "queda prohibido el uso del catalán en calidad de segundo idioma".

1940
Circular del governador civil de Barcelona

"…Primero. A partir del 1º de Agosto próximo, todos los funcionarios (…), dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro idioma que no sea el oficial del Estado, quedarán ipso facto destituídos, sin ulterior recurso. (…) Cuarto. Ningún expediente de información -cuando proceda instruirlo con arreglo a lo anteriormente dispuesto -será sobreseído por falta de pruebas; pudiendo bastar la de indicios y, en todo momento, la espontánea conciencia que del caso se forme el instructor…"

1944
Reglament del notariat (art. 148):

"Los instrumentos públicos deberán redactarse necesariamente en idioma español."

1955
El censor Juan Beneyto explica per què creu que pot publicar-se un volum de les Converses filològiques de Pompeu Fabra:

"Y a pesar del matiz catalanista de la obra, como, gracias al Movimiento se ha castellanizado (…) la vida catalana y cada día son menos los interesados por estos temas, se considera que no hay inconveniente que esta obra pueda publicarse".


--------------------------------------------------------------------------------




Malgrat que el marc jurídic actual és el més favorable per a la llengua catalana des de fa segles, el català, vint anys després de l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978, continua tenint una presència insuficient en els àmbits de prestigi de la societat: l’Administració de justícia, l’etiquetatge, el món empresarial, etc. Els grups de pressió que encara perseveren en les actituds hostils cap a la llengua catalana ara es dediquen, per exemple, a la manipulació informativa davant qualsevol mínim avenç del català.

Vist que hi ha qui pensa que 16 anys de procés de normalització lingüística en democràcia poden contrarestar 250 anys de desnormalització lingüística en no-democràcia, volem proposar-te una pregunta final:


Quants anys de discriminació positiva de la llengua catalana creus que fan falta per contrarestar dos-cents cinquanta anys de discriminació negativa?

Ara tu ja pots contribuir a escurçar aquest termini.

Comissió de normalització lingüística
Sabadell, 9 de juliol de 1998


--------------------------------------------------------------------------------

Font bibliogràfica bàsica
Per molts anys! Ets la primera generació. 1997. Barcelona: Universitat de Barcelona, Vicerectorat de Relacions Institucionals i Política Lingüística.

Bibliografia complementària
Benet, J. 1995. L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Cruañas, J. I F. Ferrer i Gironès. 1990. Els drets lingüístics dels catalanoparlants. Barcelona: Edicions 62.

Ferrer i Gironès, F. 1985. La persecució política de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62.

Solé i Sabaté, J. M. i J. Villaroya. 1993. Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes 1936-1975. Barcelona: Curial.