España

L’esport a la catalana





REPRESSIÓ I MONOPOLI DE L’ESPORT CATALÀ
L’esport professional català està constantment reprimit, i tots els professionals catalans que volen triomfar saben que han d’empassar-se els seus sentiments nacionals i deixar que l’estat espanyol s’apropiï del seu triomf.

Recordem la polseguera que es va aixecar a Montmeló pel sol fet que es toqués l’himne nacional de Catalunya i s’aixequés la senyera per la victòria d’un pilot osonenc i a Catalunya, i això que també va sonar l’himne espanyol i es va aixecar la bandera espanyola. Aquest any passat, que també va guanyar un pilot català, ja es van prohibir els segadors i la senyera, perquè només és permès posar l’himne i la bandera de la "nacionalitat que hi ha al passaport" del pilot. Si no es compleix aquesta condició, perilla la continuïtat d’aquesta cursa al nostre país. Ja només falta que canviïn el nom de "Circuit de Catalunya".

Recordem també les olimpíades de Barcelona, en les quals Catalunya va quedar representada simplement com una regió, i on els nostres esportives van haver de sotmetre´s a les exigències del COI presidit pel reconegut franquista Juan Antonio Samaranch i no van ésser recolzats pel govern de CIU.

Podríem posar molts més exemples i sempre aniriem a parar al mateix punt. No hi ha dret que l’estat espanyol s’aprofiti de l’esforç que fan els nostres esportistes, perquè els trofeus i les medalles les guanyen ells, i són ells els que han de decidir amb qui volen compartir el seu triomf i quin himne volen sentir, ja que són ells qui han suat i han hagut de patir per aconseguir la victòria.



SELECCIÓ COM A IDENTITAT NACIONAL
Quan es parla de selecció arreu del món, es parla de "selecció nacional"; en cap moment es fa servir l’expressió "selecció estatal". Catalunya és una nació, i en canvi no té seleccions esportives reconegudes i amb possibilitats de jugar a les competicions internacionals (Olimpíades, Campionats Mundials, Europeus, ...). I per què no? Què esperem a fer una selecció nacional pròpia? De què serveix estar teòricament reconeguts com a nació si no podem exercir com a tal? La resposta és ben senzilla: perquè ho tenim prohibit. Dit en altres paraules, som una nació esportivament prohibida, i no només per l’estat espanyol, sinó també pel COI del Sr. Samaranch. L’estat espanyol, tant sigui governat per dretes com per esquerres no reconeix la nació catalana de cap manera. Ja se sap que quan es tracta de Catalunya tots els espanyols són iguals. Això és una forma de dir-nos que tan si ens agrada com no, la única nació dels catalans és Espanya. És per això que no podem acceptar que ens imposin una nacionalitat que no sigui la nostra sigui a nivell esportiu o a qualsevol altre nivell i hem de fer sentir la nostra veu a l’hora de reclamar el que per dret ens pertoca.





QUÈ ELS HI POT PASSAR ACTUALMENT ALS ESPORTISTES CATALANS QUE ES NEGUIN A DEFENSAR ESPANYA PER DEFENSAR CATALUNYA?
Els esportistes que practiquen una modalitat individual són englobats dins d’una selecció, com per exemple: la selecció d’atletisme, la selecció de natació ... A partir d’aquí tot ja funciona igual que les seleccions de modalitats esportives per equips. Hi ha un seleccionador nacional espanyol que diu qui hi pot accedir i qui no. Encara que un atleta català tingui una molt bona marca, o fins i tot pugui ser el millor del món en una especialitat, si només vol defensar Catalunya no podrà entrar en aquesta selecció, ja que per entrar-hi ha de defensar Espanya. Si un esportista català reitera la seva voluntat de defensar només Catalunya, no es pot descartar que sigui expulsat de la federació espanyola a la qual pertany i que no pugui tornar a competir mai més.





QUÈ ELS HI POT PASSAR ACTUALMENT ALS ESPORTISTES CATALANS QUE DESPRÉS DE GUANYAR, ES NEGUIN A OFERIR EL SEU TRIOMF A L’ESTAT ESPANYOL?
Tot esportista està obligat a estar federat, per tant, d’entrada seria expulsat de la federació espanyola de l’esport al que pertanyi, que vol dir que no podria tornar a competir en lloc més. En cas d’haver guanyat alguna medalla o títol que l’estat espanyol premia amb una remuneració econòmica, aquesta no li seria entregada per haver volgut defensar només a Catalunya, actitud que no tindria més importància si no fos pel fet que totes aquestes remuneracions econòmiques surten dels nostres impostos i dels mateixos esportistes catalans.





ESCÒCIA SÝ, CATALUNYA NO?
Tothom sap que hi ha altres nacions sense estat que tenen seleccions nacionals esportives que participen en competicions internacionals, com és el cas de Escòcia, Irlanda del Nord, País de Gales, Palestina,... Si aquestes nacions tenen seleccions pròpies, perquè nosaltres no la podem tenir? No hi ha cap raó que digui que uns poden tenir selecció i altres no.

Què és el que realment passa? Que els espanyols tenen por d’enfrontar-se als catalans i veure que a nivell esportiu som molt millors que ells. Però ja se sap, la millor manera de no perdre és no enfrontar-se. Que ens deixin fer una selecció catalana i ja ens trobarem a l’estadi.

Para traducciones al puto español: www.internostrum.com