España

Amic i amigues, us faig arribar aquest text de Bartomeu Mestre (Balutxo) amb el prec que el faceu córrer. Ja ho sabeu catalans i catalanes, quan en toquen un dels nostres, els forasters s'han de trobar amb una resposta solidària i contundent.


Benvolguts amics i benvolgudes amigues,
us adjunto un text on podeu llegir una malifeta que reclama una resposta cívica contundent. Les persones que coneixeu el meu fill Antoni, involuntari protagonista dels fets, sabeu que no em mou cap "amor de pare" malentès. Si algú abomina de la mentida, de l'exageració i de la hipèrbole és ell. No tinc ni el més mínim
dubte que la narració és més aviat austera i lacònica per evitar incloure els "desqualificatius" que els qui parlaven en espanyol li dedicaren.
Us demano que divulgueu aquest correu al màxim. Que el féu arribar a tots els mitjans de comunicació que considereu oportú.
A les organitzacions (i persones) polítiques, entitats culturals, de defensa de drets cívics, a les webs catalanes i internacionals, en una paraula, a tota la gent de bona voluntat.
Els hem d'aturar! Això no pot continuar d'aquesta manera! No hem de romandre indefensos i silents. Al capdavall el silenci juga a
favor d'ells. Només la veritat ens farà lliures!
Podeu adreçar les vostres consultes o comentaris a aquesta mateixa adreça electrònica. Si algú desitja parlar amb el meu fill directament,
pot indicar-nos el telèfon i l'horari.
Gràcies per la vostra col·laboració i solidaritat!




CARTA OBERTA AL DELEGAT DEL GOVERN ESPANYOL

Aeroport de Barcelona, dijous 3-6-2004, 17:40 h. Un jove
estudiant
mallorquí de vint anys acaba de passar l’arc detector de metall.
Quan arreplega les coses i enfila cap a la porta d’embarcament,
un
guàrdia civil el crida li demana el document d’identitat i, a la
vista
de la gent, li fa buidar la motxilla i agafa un inhalador.
Sempre
tutejant-lo, demana què és i el jove respon “un medicament
contra
l’alèrgia”. El guàrdia replica enfadat: ¡No te entiendo! ¡Por
respeto a
la autoridad, ¡háblame en español! ¿Qué es esto? El jove
repeteix la
resposta i el guàrdia es posa a mil: Pues ¡preparate!, agafa el
jove i
el fa entrar a un quartet: ¡a dentro! Amb la mà a la pistola
comença
a donar-li ordres: ¡Desatate los zapatos! ¡Quitate los
calcetines.
¡Giralos al reves! ¡Vuelve a ponértelos! (el jove obeeix totes
les
instruccions sense replicar). Si uno es vasco o valenciano yo lo
respeto, pero tenemos que entendernos todos y vosotros lo haceis
por cojones. ¡Por cojones! ¡Márchate! Quan el jove arriba a la
porta,
diu “adéu!” i es produeix una nova encalentida. ¡Ven aquí! Así
que
con chulerías? ¡Carnet de identidad! El guàrdia obri la porta i
demana reforços. Entren dos guàrdies més. El primer apunta les
dades del jove: Serás denunciado por falta de consideracion a la
autoridad. El jove li demanà el seu número d’identificació i la
resposta va ser: Como que no te entiendo, no te la daré. Quan el
jove ja és a punt de perdre l’avió li diuen de males maneres que
parteixi. Quan arriba a l’aeroport de Palma es troba amb sis
guàrdies civils palplantats que l’esperen “en pantalla”. Una
guàrdia
(única dona del grup) l’aborda i li requereix el Document
d’Identitat
per fer “comprovacions”. Durant l’espera, el jove, avisa sa mare
amb el mòbil que ja ha arribat. Quan veuen que parla per telèfon
(casualitat?) li tornen el carnet i li diuen que pot marxar.
Bé, després d’aquesta GRAN OPERACIÓ (anti)TERRORISTA,
s’escauen algunes qüestions. El jove és el meu fill Antoni, un
jove
d’aspecte molt més atractiu que sospitós. Bon estudiant, persona
excel·lent, d’un tracte afable, de modals cívics educats
(d’aquestes
qualitats, lluny de l’estima de pare, en tenc constants
referències
externes), practicant de la veritat i abominador de la mentida.
Un
jove que ha rebut una formació orientada cap al respecte,
l’estima i
la defensa dels nostres valors i, molt especialment, de la
llengua
dels nostres padrins. És evident que, malgrat aquesta
pornogràfica
tortura psicològica practicada per la Guàrdia Civil, el meu fill
gaudeix
d’unes conviccions molt més profundes a favor de les llibertats
i dels
drets de les persones que els nou “herois” d’aquest episodi
de “flechas y pelayos”.
Mon pare (ja ho vaig explicar en un llibre) em contava que, quan
parlava amb el meu padrí per telèfon, moltes de vegades
interrompien la cridada amb un “si eres español, habla
español!”.
Ha canviat res pel que fa als drets lingüístics? A qui s’ha de
denunciar aquest atropell? Al cos que (almenys segons Amnistia
Internacional) practica la tortura? Al Defensor del (seu) Poble,
un
individu que ha mostrat el seu odi contra catalans i bascos?
Potser
vós, senyor Delegat del Govern espanyol, em demostrareu que el
feixisme no pot tenir lloc en una societat democràtica? Que un
Estat
de Dret ha de foragitar-lo sense contemplacions? Depurareu
responsabilitats? Rescabalareu l’honorabilitat al meu fill?
Castigareu
la vexació? Fareu que s’apliqui la llei antiterrorista a tots
aquests
guàrdies que n’han fet apologia i pràctica? Hem d’esperar, a
més,
rebre una denúncia per “falta de consideración a la autoridad”?
No sé si vós, les entitats culturals del país, els partits
polítics
democràtics (vull encoratjar especialment el PP que s’hi
apunti), el
President de la Generalitat de Catalunya, el del Govern Balear,
els
nostres diputats en el Congrés espanyol, faran qualque cosa.
Allò
que sé molt bé és que, a més de la premsa lliure, qui farà
qualque
cosa molt important serà el meu fill! Perquè sé cert que no
claudicarà dels ideals d’emancipar-se de l’amenaça i del terror
si no
és amb la mort. Així que ja saben com eradicar aquesta pesta “de
los cojones”. Només un avís: que em posin a mi el primer de la
llista. No és una amenaça, simplement és una recomanació
humanista!
No esper resposta, senyor governador. Amb exigència democràtica,
reclam fets i no paraules!

Bartomeu Mestre i Sureda (Autor, entre d’altres llibres, de LA
IDENTITAT REEIXIDA)

Para traducciones al español: www.internostrum.com